TMC Tresors, Marxants, Col·leccions - El diàleg artístic entre Espanya i Amèrica

ENFOCS

TMC «Tresors, marxants, col·leccions. El diàleg artístic entre Espanya i Amèrica (1850-1950)» és un "Grup de Recerca" (SGR-317) finançat per la Generalitat de Catalunya durant el període 2009-2013 que està vinculat al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. Està integrat per membres de les universitats següents: Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), Universitat de València, Universitat Complutense (Madrid), Institute of Fine Arts (Universitat de Nova York), Universitat Johns Hopkins (Baltimore), Universitat de París (Sorbona-Panteó IV), Universitat de Gènova. També té membres del Museu Frederic Marès de Barcelona, del Museu d’Història de Barcelona, del Museu de Belles Arts de Sevilla i el suport del Center for the History of Collecting in America de la Frick Collection de Nova York L’objectiu central d’aquest projecte és promoure la recerca, la innovació i la transferència de coneixements entorn del món del col·leccionisme artístic entre Espanya i els Estats Units durant el període 1850-1950, època daurada del col·leccionisme americà. Aquest fenomen, que ha estat molt poc estudiat fins ara, afecta tres grans segments de la història de l’art que són les obres artístiques, els «dealers» o marxants, i les col·leccions. Aquest marc general acull les línies de recerca següents:

1. Itinerança d’obres d’art cap als Estats Units (manuscrits, llibres, pintures, escultures, tapissos, mobles, arquitectures, etc.) a conseqüència dels canvis provocats per les desamortitzacions, els conflictes bèl•lics, i per una nova articulació del mercat artístic.

2. Col·leccions i col·leccionistes americans: Archer Milton Huntington, Henry Clay Frick, Henry O. Havemeyer, John Pierpont Morgan, Isabella Stewart Gardner. Els canvis originats per la revolució industrial americana afavoreixen l’aparició dels grans col·leccionistes que donaran lloc a l’època daurada del col·leccionisme americà (Gilded Age, l’edat daurada).

3. El món dels «dealers» i dels agents: Joseph Duveen, Bernard Berenson, Francis Lathrop, Natili Randolph, Arthur Byne, Mildred Stapley, Raimundo i Ricardo Madrazo, Josep Pijoan, José Gestoso, etc.

4. Col·leccions: ús i funció. La història de les col·leccions implica la història dels objectes i de les seves metàfores. I és que una col·lecció és un sistema simbòlic per ella mateixa, la qual socialitza els mestres i els objectes fora del seu lloc anterior, fora del seu ús social, en un sistema diferent que ho subordina tot a la mateixa col·lecció.

5. Un descobriment mutu: pintors del segle XIX i principis del segle XX entre Espanya i els Estats Units d’Amèrica. Al segle XIX alguns artistes americans com Samuel Colman, Mary Cassat o John Singer Sargent van admirar els pintors del Segle d’Or, especialment Velázquez. Mentre que els artistes hispànics, com Joaquim Sorolla, Federico Madrazo, Ignacio Zuloaga, Miquel Viladrich o Ramon Casas, entre molts d’altres, es van sentir motivats pel ric mercat americà.

6. Arquitectura i col·leccionisme: Aquest apartat comprèn diversos enfocaments. El primer fa referència a la relació entre la col·lecció i l’edifici que l’allotja, i també a la seva relació amb el rol i el gust del col•leccionista, com podria ser per exemple la Hispanic Society, creada per Archer M. Huntington o el Museu de Boston d’Isabella Stewart Gardner. El segon fa referència a la importància de l‘estil «spanish revival architecture» i al paper d’arquitectes com Julia Morgan, George Washington Smith, Addison Minzer, etc. i la conseqüent demanda d’objectes hispànics, com objectes, cassetonats, ceràmica, mobles i reixes. I el tercer fa referència a l’exportació d’arquitectura cap als Estats Units, un dels agents més destacats de la qual va ser Arthur Byne i el seu client, William Randolph Hearst.

7. Historiadors de l’art entre Espanya i Amèrica: Chandler Rathfon Post, Josep Gudiol, Josep Pijoan, Walter William Spencer Cook, Beatrice Gilman Proske, Elisabeth du Gué Trapier, etc.

CAT | ESP | ENG